30/05/2017
Aquest mes entrevistam David Fernández (Madrid, 1982), director i productor executiu, i Lourdes Vives (Palma, 1988), productora executiva de Mallorca Video. Són el director i productora de l'exitós documental "La Clau Dalí", que acaba de ser seleccionat al DOCS Barcelona.
David, com vas començar com a productor?
David: El 2010, després de 5 anys treballant per a altres productores, vaig decidir fundar Mallorca Video, per poder donar sortida a projectes propis i tenir estabilitat laboral. Al principi només era jo, i actualment som un equip format per 4 socis.
Per què t'estableixes a Mallorca? Quins creus que són els avantatges i desavantatges de treballar a l'illa?
D: Vaig néixer a Madrid i em vaig traslladar a Mallorca fa 12 anys, quan es va crear IB3. Per mi, el principal avantatge de Mallorca és el turisme, que genera un volum important d'ingressos que repercuteixen en el sector. També la multiculturalitat; a Mallorca es roden molts projectes del Nord d'Europa. El desavantatge principal és el cost afegit de la insularitat. Com a productors, hem de convèncer encara més els inversors estrangers que Mallorca no és només un gran plató, sinó que també hi ha productores amb talent i produccions exportables internacionalment.
Un dels avantatges de l'illa és la multiculturalitat. A Mallorca es roden molts de projectes del Nord d'Europa
Com va sorgir la idea d'un documental sobre Salvador Dalí?
D: "La Clau Dalí" és la història de Tomeu l'Amo per demostrar que una obra que va comprar a un antiquari de Girona l’any 1989 és de Salvador Dalí. La història m'arriba per la meva amistat amb en Tomeu, per haver treballat amb ell. En Tomeu és mallorquí i tot el descobriment s'ha desenvolupat a l'illa.
Com és el procés des de la idea fins a la producció ja acabada?
D: És una producció de 3 anys. En un primer moment no sabíem el desenllaç, així que ens vam plantejar gravar els esdeveniments, conèixer el personatge, i anar traçant el rumb i el guió. Quan vam tenir al final, i la història que volíem explicar, és quan vam començar la recerca de finançament per completar la producció.
L'any 2015 vàrem anar a MIPDOC Cannes amb "La Clau Dalí" i despertàrem l'interés de molts de productors i distribuidors europeus
A quins mercats i fòrums de coproducció heu assistit amb el projecte?
Lourdes: El 2015 vam anar a MIPDOC Cannes amb el projecte d'internacionalització de l'APAIB, i gràcies al suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Va ser la nostra primera presa de contacte. Vàrem assistir amb un teaser, un dossier i pràcticament tot el rodatge fet. Buscàvem finançament, possibles prevendes a canals de televisió, distribuïdors interessats a distribuir el documental abans que estés acabat ... La resposta va ser molt bona, vàrem despertar l'interès de molts productors i distribuïdors europeus. A partir d'aquí vam començar els contactes: e-mails, reunions, skypes ... És una feina que requereix molt de temps i constància.
Què va suposar per vosaltres la selecció al fòrum Lau Haizetara de Sant Sebastià?
L: Va ser el primer pitching del projecte, la primera presentació davant commissioning editors i un one-to-one posterior. Vam conèixer, entre d'altres, a Andrés Luque de TVE i a Íñigo Trojaola de Movistar+. Ens va permetre un contacte directe amb canals espanyols i internacionals.
L'empresa austríaca Autlook Filmsales s'encarrega de la distribució internacional del documental. S'han tancat vendes a Nova Zelanda, Finlàndia, Portugal i Itàlia
'La Clau Dalí" compta amb distribució internacional. Com ha estat el procés? Quina importància té la distribució?
L: L’any 2016 vam assistir a IDFA (Amsterdam) juntament amb una delegació de productores balears. Vàrem mantenir més de 20 reunions en 3 dies, i vàrem tantejar tots els contactes que teníem i les seves intencions. Necessitàvem el suport i la confiança final per acabar el documental. Allà vam signar l'acord i compromís amb Autlook Filmsales, una distribuïdora austríaca que vam conèixer uns mesos abans a Sant Sebastià, i que ja s'havia interessat pel projecte. Autlook es dedica a vendes a televisions, festivals i també theatrical a nivell internacional.
D: La distribució ha significat poder col·locar el documental al panorama internacional. El personatge Dalí i la història ens donaven aquesta possibilitat, ja que és un relat de superació que connecta amb tots els públics. Ja s'han tancat vendes a Nova Zelanda, Finlàndia, Portugal i Itàlia, i ha estat seleccionat i premiat a festivals internacionals. Ha donat la volta al món, el que per a nosaltres suposa parlar d'èxit en la producció, cosa que en aquest sector és difícil d'aconseguir.
Quins projectes nous teniu?
D: D'una banda, el documental "Revelando a Mario", sobre la vida del productor musical Mario Pacheco, de la productora Nuevos Medios, que va morir fa 7 anys, deixant un llegat musical i fotogràfic molt important. Serà una coproducció amb una productora sevillana i una Argentina. Actualment buscam finançament per començar a rodar al gener de 2018.
L: També tenim un altre projecte, "Jo també sóc Salvador Dalí", un documental narrat en primera persona pel germà gran de l'artista, que tenia el seu mateix nom i va morir 9 mesos abans que nasqués el Dalí que tots coneixem. Aquest projecte va ser seleccionat als Speed Meeting del DOCS Barcelona, i esperam aconseguir acords de coproducció i finançament per començar a rodar també al 2018.
L'any 2018 rodarem dos documentals: "Revelando a Mario" i "Yo también soy Salvador Dalí"
Finalment, què esperau d'una Film Commission?
D: M'agradaria que es mirés més cap a la producció de continguts, que hagués ajuts per desenvolupar projectes sense deixar de fer foment de rodatges i de promoció exterior. Per poder promocionar cal produir. Quan vas fora, el primer que et pregunten és qui et dóna suport en el teu territori. Si no tens suports, se't tanquen les portes. Donar suport a la producció és una inversió clara, revitalitza el sector.
L: També m'agradaria esmentar que "La Clau Dalí" té distribució internacional gràcies a que hem pogut assistir a mercats, gràcies al suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics i de la Illes Balears Film Commission. Això és vital. Si no hagués estat així, probablement només tendríem la finestra d'IB3 i el documental no hagués transcendit més enllà de l'àmbit autonòmic.
