29/07/2015
Fernando Colomo ha passat uns dies a Palma abans de presentar la seva pel·lícula “Isla Bonita”a la secció Zabaltegi del Festival de San Sebastián el pròxim dia 21 de setembre. Rodada íntegrament a Menorca i co-produïda per La Perifèrica Produccions, la pel·lícula ha rebut el suport de la Illes Balears Film Commission. La pel·lícula, que mescla realitat i ficció, capta l'esperit de l'illa i dels personatges que l'habiten, mostrant localitzacions com Líthica, racons de Maó i Ciutadella, o platges com Cala Mitjana o Cavalleria entre d'altres. M. Elena Vallés, del Diari de Mallorca, va parlar amb ell per al número de dissabte 29 d'agost, i entre d'altres coses, varen comentar diferents aspectes del rodatge de “Isla Bonita”. Com que no volem que us ho perdeu, aquí us deixam l'extracte de l'entrevista: - Fa de vostè mateix a la pel·lícula? - No. Faig de Fernando, un realitzador de publicitat que va a Menorca després del seu tercer divorci convidat per un amic al que tot li va molt bé. - Qui són els altres actors? - L'actriu de 22 anys Olivia Delcán. L'escultora Nuria Román, que viu a Cala Sant Esteve. A la seva casa hem rodat bastant. El publicista Miguel Ángel Furones. Després hi ha altres tres actors professionals: Lluís Marquès, Lilian Car i Tim Bettermann. El que he aprofitat molt són les relacions personals ja existents entre ells. - Ha jugat amb els límits que hi ha entre la realitat i la ficció? - Sí. Tot el temps jugo amb això. No és fàcil saber el que és absolutament veritat i el que és invenció. I això era part de l'atractiu. - Rodar és un miracle? - Rodar el que vols és un miracle. - The New York Times va publicar un article titulat "Menorca és l'antídot d'Eivissa". Descrivia l'illa com adormida i rural. - Em sembla fantàstic. Espero que romangui molt temps així. Vaig estiuejar a Menorca fa 28 o 29 anys i em va encantar. I vaig estar venint després uns tres estius seguits. Vaig tornar en farà tres i vaig veure que s'havia mantingut pràcticament igual. El títol de la pel·lícula ja em ve de llavors. I també per la cançó de Madonna. - La seva professió va amb la societat d'avui dia? - Sí. Dins del cinema sóc conegut perquè vaig molt ràpid. He fet moltes pel·lícules i les he rodat en poc temps. Al contrari d'altres companys meus molt bons que, quan fan un projecte, és un drama i es passen anys. A mi ja m'estava passant això i aquesta pel·lícula és en aquest sentit una forma de escapar d'això. Quan fas una pel·lícula, el guió ja l'han llegit i violat totes les cadenes donant la seva opinió. I com són els que posen els diners estàs lligat. Aquí he tingut una gran llibertat reduïnt tant el pressupost i envoltant-me d'amics. - El retrotrau la manera de fer aquesta pel·lícula als seus inicis? - Em retrotrau fins a abans del principi. En realitat, aquesta és com la meva primera pel·lícula de totes. Cada vegada estic intentant fer la pel·lícula anterior. - Avui dia tothom agafa la càmera i la seva professió s'ha “desacralitzat”. - Això és bo. Ja ho va avançar Truffaut. Ell va dir fa un munt d'anys que en el futur la gent faria pel·lícules del seu primer amor i de coses que els passen de forma natural i sense complicacions. D'altra banda, si no s'hi hagués “desacralitzat” la meva professió, no podria haver fet aquesta pel·lícula. Les noves tecnologies són importants per a mi. És un luxe no haver d'estar mirant els metres. En la pel·lícula hi ha escenes que duren dos minuts però que són part d'una conversa d'un plànol que durava 18. Sempre m'ha agradat enganyar una mica als actors. De vegades no saben si els estava gravant o no. Sempre he intentat buscar una mica més veritat. El ben fet és molt avorrit. Sempre has d'intentar buscar alguna cosa nova, alguna cosa que l'actor no sàpiga. En realitat, sempre fas una pel·lícula per descobrir coses. Si tens les coses molt clares, fer una pel·lícula és pesadíssim. Podeu trobar l'entrevista completa aquí.
